miércoles, 17 de octubre de 2012

Adaptar-se a l´escoleta

       L'adaptació dels infants a l'escoleta és un pilar bàsic per al seu creixament personal, tant físic com psicològic i emocional. Si un infant no es sent a gust a l'escoleta, no pot desenvolupar-se per als posteriors aprenentatges.
Per aquests motius, el període en el que l'infant comença per primera vegada a l’escoleta i es troba en una situació desconeguda, es tracta amb la millor cura possible. Descobreix un espai nou que d’entrada no ha vist mai, per tant li costarà un temps trobar-hi seguretat ; noves persones adultes que se’n fan càrrec i que també necessitarà un temps per agafar-los plenament confiança; companys, amb els quals haurà d’aprendre a compartir i, a més, a l’igual que ell, tenen la necessitat d’afecte i seguretat; noves maneres de fer i normes diferents de les de casa.


Són molts canvis que el nen necessita païr a poc a poc. Potser és el primer problema que es troba i; no té més remei que solucionar-ho ell sol.
Nosaltres (tant mestres, com pares, com avis) podem ajudar-lo donant-li temps, seguretat afectiva, un clima acollidor i no angoixar-lo. Tenim, per tant, un paper molt important i en depèn, en gran part, que la situació per la qual està passant l’infant sigui més o menys traumàtica. Durant aquest procés, cal proposar objectius que, tot i que d’entrada semblen molt senzills, són bastant complexes. Des de casa també cal anar-los treballant i així, de mica en mica, els anirà assumint. 
 Com que cada nen és un món, uns infants necessitaran més temps que d’altres, però el més important és que s’acabi adaptant i assumint tots els canvis.
La metodologia de treball que seguim en els processos d'adaptació a l'escoleta és  obrir les portes i deixar que sigui l´infant, acompanyat dels adults que té de punt de referència. 

Una persona de l’entorn del nen/a (pare, mare, cangur, etc.) el pot acompanyar a l’escola i es pot quedar amb ell. D’aquesta manera, se sent protegit i li dóna confiança.



 Al llarg de la primera setmana, l'infant va coneixent els diferents espais de l’escola; les aules, els espais exteriors, zona de canviadors, etc. I permetem una flexibilitat horària que afavoreixi que s'adapti a poc a poc, ja que els nens solen portar un ritme diferent a casa. Com que no volem convertir l’adaptació en un període interminable, cal posar-hi uns límits. La permanència de l’adult a l’escola és d’una setmana; però cal tenir present que cada nen és un món, això vol dir que cada nen reacciona diferent. Uns es passen l’estona agafats de la mare, altres no, però el que sí fan la majoria, és plorar quan l’adult se’n va. Encara que sembli il.lògic, és una reacció positiva, no preocupant; ell ens fa saber que està en desacord i es desfoga. També hem de parlar d’una minoria que no ploren, o d’altres que els problemes fruit de l’adaptació apareixen més tard. Cal dir també que durant uns dies, poden despertar-se a la nit o estar més neguitosos, i és, senzillament, els nombrosos estímuls que està rebent (noves joguines, la decoració, etc.), o també que els veiem més emmarats (tenen por que la mare se’n vagi).

Pensem que és el primer problema que es troben a la vida i no tenen més remei que solucionar-ho ells sols.



L'actitud de les famílies és molt important també durant aquest procés. Depèn, en gran part, que la situació per la qual està passant l’infant sigui més o menys traumàtica. Les pautes a seguir són:

  • ser positius en tot moment quan parlem de l’escoleta i quan els venim a portar i cercar.
  • no angoixar-nos perquè sense adonar-nos li transmetem al nen.
  • no crear-nos expectatives del nostre fill/a abans d’anar a l’escoleta. Els infants són imprevisibles - mostrar confiança amb la mestra.
  • tenir clar que hi ha nens que necessiten poc temps per a sentir-se segurs i n’hi ha d’altres que en necessiten més.
És difícil, com a pares, seguir aquestes pautes quan veus el teu fill plorant de pena. Nosaltres, com a mestres, comprenem quan se’n van amb el cor encongit. Però hem d’esforçar-nos tots plegats, perquè sigui tot més fàcil pel nen/a.
Un infant no està adaptat a l’escola quan deixa de plorar si no quan es mostra realment tal com és a casa. Solen necessitar màxim uns tres mesos, tot i que alguns necessiten menys. 

Hem de tenir clar, que una bona adaptació li servirà per a poder acceptar altres canvis que ben segur tindrà al llarg de la seva vida.

No hay comentarios:

Publicar un comentario